El buda dels suburbis, editada l’any 1990, traduïda a vint idiomes diferents i posteriorment adaptada a una sèrie de televisió de quatre capítols amb banda sonora per part de David Bowie té com a protagonista un jove ètnic (com el mateix autor) amb una sexualitat confosa (Karim, protagonista i narrador, detalla nombroses escenes d’un fort caràcter sexual que comparteix amb persones d’ambdós sexes).
Per les característiques de Karim que he esmentat anteriorment, la novel•la es pot comparar amb “La meva preciosa bugaderia”, també del mateix autor.
Karim, tot i tenir orígens ètnics, se sent completament anglès, tot i que tampoc se’n sent orgullós. Juntament amb els seus pares i el seu germà Allie formen una família de classe mitjana que viu a les afores de Londres.
Cal destacar el contingut musical amb el que l’autor capta l’essència del Londres de la dècada dels 70. Amb la decadència del moviment hippie, l’explosió del punk i, fins i tot, l’aparició dels primers snobs.
Així doncs trobem referències com The Who, Rolling Stones, King Crimson, Soft Machine, Frank Zappa, Captain Beefheart, The Kinks, The Faces, Jimmy Hendrix, David Bowie, Jefferson Airplane i els primers grups de l’escena punk (em sembla que entre d’altres hi figuren els The Damned).
El nus de la història comença quan el pare de Karim esdevé una espècie de “mestre budista” i entra en un cercle bohemi que l’acaba portant a deixar la seva dona per fugir amb Eva. Karim decideix anar-se’n amb el seu pare ja que admira a Eva i estima a Charlie, el fill d’aquesta i el noi més admirat de l’institut (amb el qual Charlie ja ha mantingut relacions una vegada).
Mica en mica Karim va entrant en aquest cercle artístic fins que tot explota quan es traslladen a l’interior de Londres (aquest canvi suposa per ells l’arribada del punk, moviment al qual Charlie s’afegeix de seguida). Allà Karim forma part d’una companyia d’actors i la seva fama va pujant fins que s’acaba unint als actors que acompanyen un dels directors teatrals més admirats de l’escena (i que cobreix la part snob de la narració).
No dono més detalls de la història perquè, com sempre, animo al lector a llegir el llibre i deixar-se impregnar.
Per últim cal dir que els personatges secundaris de la història són també molt importants. Com per exemple Charlie, que representa la tendència i durant la narració forma dos grups de música (un de rock ‘n roll i l’altre de punk) que es fan famosos per la seva imatge en comptes de per la seva música, Jamila, la noia amb qui Karim comparteix amistat, relacions i més afiliació al pensament anglès que al pakistanès ja des de ben petit i persona que sempre està lluitant pels seus ideals o bé Changez, el marit que el pare de Jamila va imposar a aquesta i un gandul estúpid en tota regla.
David Bowie - The Buddha of Suburbia
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario