Publicaré l'article referent a l'InVictro i el del Sugar Il·legal. El de la programació oficial, com que no l'he escrit tot jo (principalment només he escrit sobre Comelade, de la part oficial), he decidit no penjar-lo.
InVictro, l’escena emergent del Mercat
Juntament amb la programació oficial del Mercat de Música Viva de Vic es van presentar les propostes de l’InVictro. Aquesta part del Mercat programa principalment propostes “indie”, tot i que les seves propostes s’obren a altres estils com el techno o el jazz. Això sí, es limita sobretot a les propostes nacionals més emergents.
Els concerts, tot i les amenaces de pluja, van gaudir d’una bona assistència de públic en general, tot i que els organitzadors lamenten la coincidència amb el BAM de Barcelona ja que, segons ells, atrau al mateix perfil de públic.
A continuació destacarem algunes de les actuacions que es presentaven aquesta edició:
Dijous a la nit va encetar la programació de l’InVictro el grup de post-rock Triulet i, més tard, concretament a mitjanit, en el mateix emplaçament (El Cafè de l’Orfeó) van actuar els prometedors Dunno, que practiquen un indie-rock simpàtic proper al dels ja desapareguts The Libertines. Malauradament, el concert es va haver de suspendre un quart d’hora després de començar a causa de les pluges.
Juntament amb el col·lectiu Indigestió van organitzar, ja divendres, l’original proposta del Club Hipersons, que en aquesta edició va aconseguir ajuntar en un mateix escenari, el del Casino, el cantautor d’anti-folk Peter Thompson i dos músics especialitzats en el flamenc. El concert va ser memorable i la qualitat dels músics, indiscutible.
Més tard, Jose Domingo va presentar el seu particular folk excèntric i bohemi de retirada a Devendra Banhart.
I, per tancar la programació de divendres al Casino, la gran esperança del nou pop en català, Manel. Els finalistes de l’última edició del concurs Sona9 van deixar molt clar que no són un grup qualsevol i que el seu cantant domina la narrativa com pocs ho fan. El públic que omplia l’espai de gom a gom va ovacionar el públic repetides vegades.
Mentrestant, al Claustre de l’Escola d’Arts Le Pianc van fer somriure amb el seu pop amateur que és impossible no comparar amb el dels B-52s.
La tarda de dissabte va començar amb el Sobretaula al Casino. Aquest Sobretaula comptava amb Carlos Cros, que va demostrar tenir una veu extraordinària, i El Chico con
Més tard en aquest escenari hi actuaria Joana Serrat, l’artista emergent més celebrada d’aquests últims anys a la comarca.
El folk intimista de Bikimel va acompanyar als que es van apropar al Claustre de l’Escola d’Arts per reposar una miqueta durant el vespre.
Els Electrotoylets van modernitzar les cançons tradicionals catalanes en clau electrònica i van fer ballar a la gent que es va acostar al Claustre de l’Escola d’Arts per veure’ls a mitjanit.
I la sessió dels osonencs Dies Irae DJ’s al Cafè de l’Orfeó, sota una agradable i fina pluja, va servir com a festa de clausura de l’InVictro d’enguany.
Per cert, la resta de fotografies les podeu veure a la galeria d'Scanner.FM ;)
El Sugar Il·legal Fest triomfa, des de la penombra, sota la torre del Sucre
Un altre any el Sugar Il·legal Fest es va presentar com un festival “punk” que intenta contraprogramar el Mercat sota el lema “La música és un art, no un negoci”.
El nombrós públic jove que va assistir a la vetllada de divendres va poder gaudir de l’anti-folk de The Missing Leech, el pop de Songstore, l’indie-punk del grup de Gurb Furguson, el rock ‘n roll dels Surfin’ Sirles (que hores abans havien actuat a les semifinals del Sona9 dins de la programació oficial) i, sobretot, dels Nueva Vulcano.
Aquest grup, nascut de les cendres d’Aina, va demostrar ser ja tant mític com aquests últims, fent que la seva actuació sigui la més memorable de tot el Mercat i confirmant el seu directe com un dels més potents de
A la nit de dissabte hi van participar grups com F.P., Desperdicios o Els Últims del Dissabte, un grup improvisat pels “organitzadors” que va tancar el Sugar amb una celebració amb petards, ruixades de cava i crits de “molem mogollón” o “l’any que ve estarem de moda” inclosos.
La proposta es consolida, no només pel públic fixe dels actes d’aquesta escena, sinó que també per tothom qui acudeix al Mercat. Tot i així el Sugar prefereix quedar-se en la penombra. Prova d’això és que, durant l’Esmorzar a l’Observatori de dissabte al matí, quan un periodista va afirmar que la nit anterior s’havia trobat un concert de Nueva Vulcano a peu de carrer, hi va haver una exclamació general de tots els que no ho sabien.
L’organització, sempre en el sentit irònic, va demanar que si es feia una ressenya es deixés el festival tant malament com es pogués ja que fins ara ho han fet i, per efecte invers, ha augmentat el públic. Però falten raons per criticar.
PD: Ho sento molt però no tinc fotografies del Sugar Il·legal, vaig preferir no arriscar-me a inundar la càmera de cervesa. I sort que ho vaig fer, perquè a la segona cançó dels Nueva els meus cabells ja regalimaven alcohol.
I de l'InVictro només en tinc una de Manel, qui vulgui veure les de MMVV en general que vagi a la galeria del Club d'Scanner.FM ;)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario