Crònica concert: Elliott Murphy

-Aquest article serà publicat al diari comarcal osonenc El 9Nou el pròxim dilluns 27 d'Octubre de 2008-

Elliott Murphy triomfa més que mai amb la seva setena actuació als Hostalets de Balenyà
El cantant novaiorquès va oferir una actuació de tres hores acompanyat pel seu grup, The Normandy All-Stars.

El divendres a la nit hi havia una cita obligada als Hostalets que va fer que una multitud de totes les edats i nacions (hi havia canadencs, belgues, noruecs i francesos entre els assistents) omplissin el Rockòdrom.
El grup, liderat pel sexagenari cantant (tot i que la seva edat costa de creure quan comença a botar dalt de l’escenari), va sortir amb un quart d’hora de retard però ho va compensar oferint una actuació de tres hores que no va arribar a l’avorriment en cap moment, com ja és costum que faci amb aquesta població amb la qual manté una relació molt especial (tot i que divendres en un moment de confusió es va equivocar amb el nom del poble i va dir que estava actuant a l’Hospitalet).
En el concert es van interpretar, òbviament, cançons del seu últim disc “Notes from the Underground” mesclades amb els molt celebrats clàssics com “Green River”, “Come on Louann”, “Tell Me” o “Never Say Never” i, sorprenentment, peces encara inèdites.
Com que tres hores donen per moltíssim, hi va haver també versions de The Doors, peces desendollades (sense amplificar ni la guitarra ni la veu) i fins i tot solos de pandereta.

La carrera de més de trenta anys del cantant que actualment resideix a París està plena de joies subestimades i ell en si és un diamant en brut ja que no gaudeix de la fama que li pertocaria (el seu gran amic Springsteen en una ocasió va anunciar, abans de que pugés a l’escenari amb ell, que l’Elliott mereixia la posició de la que ell gaudeix).
Tot i així cada cop que torna per aquí hi ha més audiència i més expectació prèvia per al seu concert.
S’ha de dir que els altres tres músics són igual de magnífics que el cantant. Destacar la presència del seu ja amic inseparable Olivier Durand, que és un geni de la guitarra en tota regla.

Un altre cop van demostrar que per sobre de tot ells toquen per passar-s’ho bé, que tot i el què són no tenen cap mena d’actitud de superioritat dalt de l’escenari i que estimen el què fan, i això és el què va enamorar per setè cop el públic dels Hostalets, que ho va fer notar exigint, almenys, tres bisos.
Al finalitzar el concert prop de les dues a la matinada, tots estàvem esperant ja la vuitena actuació d’Elliott Murphy als Hostalets.