miércoles, 13 de agosto de 2008

Cinema: Wall·E

Pixar és el millor (o un dels millors) estudis cinematogràfics de la història. Va quedar molt clar a Ratatouille i encara o queda més amb una obra mestra com Wall•E.

I com a raó exposo que han aconseguit crear un personatge, Wall•E, molt més expressiu que la gran majoria dels actors de carn i ossos. De fet fins i tot l’escarabat que l’acompanya és súperexpressiu.
I també que han fet una de les millors pel•lícules dins el camp de la comèdia, la ciència-ficció futurista i, òbviament, l’animació dels últims anys.

Precedida pel també genial (de fet, crec que és el millor curt que han fet mai) “Presto”, la pel•lícula comença amb una mitja hora del robot passejant-se per paisatges d’una Terra apocalíptica situada 700 anys en el futur on la única cosa que perdura dempeus són les pantalles d’anuncis. Sobretot en aquesta estona abans de que apareix Eva (l’altre robot) a la pel•lícula hi ha comptadíssims diàlegs, però molta expressió (la del sentiment de soledat de Wall•E). Això és un altre punt a favor de la pel•lícula.
Amb l’arribada d’Eva Wall•E veu l’esperança de no haver d’estar més sol i per això la segueix, quan se l’emporten ja que ha trobat una prova de vida (una planta), a l’espai.
A partir d’aquí la pel•lícula es converteix en una dura crítica cap a la societat gandula i consumista d’avui en dia.
També hi ha, per la banda principal, la història d’amor (amb final feliç, com no) entre els dos robots: Wall•E i Eva, que sembla una proposta futurista de la casa Apple.

Durant tota la pel•lícula hi ha varies referències a pel•lícules com “2001: Odissea a l’espai” i a Chaplin en general (sobretot en el tros principal, en el qual com ja he dit, no es parla).

Una pel•lícula que fa de l’animació una proposta per a infants i adults (aquests últims al cinema reien moltíssim més que els petits, això ja ho diu tot).

Wall·E cuidant Eva mentre aquesta es troba en


No hay comentarios: