Llibre: El noi del pijama de ratlles (John Boyne)

Primera actualització “seriosa” d’aquest blog.

Avui he acabat un dels llibres de la temporada (actual, de l'any passat, ...) que, de fet, no sé com tot just me l’he llegit ara: “El noi del pijama de ratlles” de l’irlandès John Boyne.

En les seves 203 pàgines (que es llegeixen com si en fossin 20) es presenta una història sobre el nazisme que té com a punt fort que el protagonista és Bruno, un jovencell de nou anys fill d’un soldat alemany amb un important càrrec. En aquest aspecte la novel·la pot recordar a la pel·lícula "La vida és bella", de Roberto Benigni.

Ell no sap pas res sobre el què està passant, és totalment innocent, de manera que no pot creure de cap manera que el seu admiradíssim pare sigui coautor de la que es podria dir la barbaritat més important del S.XX.

A causa d’un encàrrec del Führer (Bruno l’anomena El Fúria a causa dels seus problemes de pronunciació) tota la família s’ha de traslladar a una casa des d’on s’observa el camp de concentració d’Auschwitz (Out-With, segons Bruno).

Allà, a causa del seu esperit d’explorador, va fent petites excursions al voltant de la tanca que delimita el camp fins que, un dia, coneix el seu nou millor amic de per vida: Shmuel, un noi que te moltes coses en comú amb Bruno (fins i tot van néixer el mateix dia), però amb l’inconvenient de que ell és jueu i està a l’altra costat de la tanca.

Tot i que Shmuel li explica totes les seves penúries a Bruno, aquest últim es segueix imaginant que a l’altra banda de la tanca hi ha famílies felices i nens jugant, i se sent desgraciat per a no poder anar tot el dia amb pijama de ratlles i no tenir cap més nen al seu costat de la tanca.

I qui vulgui saber més coses, doncs ja ho sap.

Tot i tractar un tema tant explotat aquests anys com el nazisme (i neo-nazisme, i més derivats), resulta “fresca” gràcies a l’enfocament innocent i per a tots els públic que l’autor li ha sabut donar, encara que, malauradament, tothom sap des d’un bon principi que està passant a l’altre costat de la tanca.

I per als que no siguin amants de la lectura (encara que, recordo, aquesta és molt amena i fàcil), el 12 de setembre s’estrenarà la pel·lícula (el 26 del mateix mes arribarà als nostres cinemes), a càrrec del director Mark Herman. Tot i així ja se sap que sempre és molt millor llegir el llibre que no pas veure la pel·lícula.

Encara no hi ha cap tràiler, però si que hi ha alguna imatge aquí.

Poso l'enllaç ja que si poso una imatge directament al cap d'una estona cau i ja no es veu, perdoneu les molèsties.

I avui, en comptes d'un vídeo, poso quatre peces del sublim pianista italià Ludovico Einaudi. El vaig descobrir quan vaig veure la també magnífica pel·lícula "This is England" (hi ha varies peces del pianista dins la BSO), que tracta sobre el neo-nazisme a Anglaterra també des del punt de vista d'un nen més o menys de l'edat de Bruno.