Crònica festival: Música Lleu 2008

La primera edició del festival Música Lleu de Manlleu, que es presentava com un festival independent en els dos possibles sentits de la paraula: “indie” i “independentista”, va tenir lloc el passat cap de setmana (5 i 6 de Setembre).

Jo vaig assistir a la primera de les dues jornades i aquí està la crònica que n’he fet:

Primer de tot cal dir que la idea de presentar grups emergents en català és molt bona, igual que la de potenciar els concerts de grups de “l’escena alternativa”. Tot i així, el jove de Manlleu que va organitzar l’acte es va equivocar en els dies que el va programar, ja que en el mateix cap de setmana hi havia el F.A.T. a Sta. Eugènia de Berga (amb grups com Projet Lafaille, Kitsch o el Cabaret Electrónico) i el Come on Fletia de Sant Vicenç de Torelló (The Unfinished Sympathy, The Right Ons, Choo Choo i Fortune Tellers), ambdós gratuïts quan l’entrada al Música Lleu valia 5€ (un dia) o 8€ (els dos).

Aquesta va ser la causa de que divendres hi haguessin unes 100 persones com a molt.

Pel què fa a l’aspecte musical, van obrir El Petit de Cal Eril que van oferir un concert de folk experimental intimista. Amb un cantant que amb la seva tranquil·litat extrema va ironitzar l’afluència de públic dient que tot allò era massa fort per ells, que fins ara no havien actuat mai en un festival de nit (com si del Primavera Sound es tractés).

Les seves bones idees em van recordar a estones als Albaialeix, tot i així no em van acabar de convèncer (potser ho farien més en un Casino o una Jazz Cava).

Després d’ells van pujar a l’escenari els Tupolev. En altres paraules el nou projecte del cantant de Sapo. Demano perdó anticipat per als que tinguin quelcom relacionat amb el grup, però és que el seu concert em desagradar fins al punt de que m’hagués d’amagar als lavabos (on, sorpresa!, em vaig trobar tots els meus companys que es trobaven com jo) per no sentir-los. Rock contundent amb coreografies robòtiques per part del cantant (almenys vaig passar una bona estona intentant imitar-lo).

El moment àlgid del concert va ser quan el cantant va començar a cridar: “Feu soroll!” a les 50 persones que hi havia en aquell moment, de les quals com a molt 10 estaven pendents del concert.

I, finalment, van pujar a l’escenari els caps de cartell de la nit, del festival i raó per la qual vaig assistir a la vetllada de divendres, Nisei. Els barcelonins van fer el què s’esperava d’ells, tot i que per al meu gust els hi va faltar un pèl d’intensitat pel fet de que la bateria no sonava prou alt. El concert va durar una horeta, comptant els deu minuts de problemes tècnics que van tenir amb el delay per grabar la trompeta de cara a la última cançó que van interpretar, “Aquest joc”, que justament obre el seu últim disc “Continents”.

El vídeo és de l'actuació de Nisei a "Los conciertos de Radio 3". Interpreten la cançó "Aquest Joc".