Música: La Iaia

La Iaia actua al cicle Agostic de La Torratxa

Ernest Crusats, guanyador de l’última edició del VicSona amb el seu projecte en solitari, La Iaia, va omplir dimarts passat el pati de La Torratxa amb la seva actuació, que va ser la primera dins del cicle Agostic d’aquest any. El guitarrista i cantant vigatà va oferir una actuació de prop d’una hora on va tantejar estils tan variats com la cançó d’autor, la rumba o fins i tot el krautrock. La Iaia, tot i no emocionar com altres cops per culpa de l’escenari i la il·luminació, va aconseguir satisfer la gran majoria del públic, que ja se sap de memòria peces com “El meu vaixell”. Crusats comenta que enguany començarà a refer les cançons per tal de preparar la gravació del seu debut.

Música: Miyagui

Aquest article ha estat publicat per el diari El 9Nou (premsa d'Osona) el divendres 31 de Juliol de 2009.


Miyagui triomfen al Jazzaldia de Donostia

El grup osonenc Miyagui, que a finals de maig van presentar el seu primer disc “980/1030”, va ser una de les confirmacions d’última hora de l’important festival Jazzaldia, que aquest any comptava amb artistes com Animal Collective, Black Joe Lewis & the Honeybears o The War on Drugs.
Tot i ser un grup poc conegut al País Basc, unes quatre-centes persones es van concentrar omplint a vessar el recinte per veure els catalans que, segons el Diario Vasco (que els va dedicar la meitat de l’extensió en un article on també parlava de grups internacionals), “dieron cera y pulieron cera”. El públic va reaccionar extasiat demanant bisos i aplaudint la proposta del grup, que cada cop sona més professional.

Música: James Blackshaw

Aquest article serà publicat pel diari El 9Nou (premsa d'Osona) el divendres 31 de Juliol de 2009.

James Blackshaw tanca la temporada d’X presenta:

L’interessant guitarrista James Blackshaw va posar la nota final a la temporada d’X presenta:, una emergent iniciativa que des del febrer ha programat a la Jazz Cava.
L’artista va omplir la sala amb la música ambiental provinent de les 12 cordes de la seva guitarra. El públic va experimentar tals viatges que quan acabava una peça era com si despertés d’un somni; així mateix va definir la seva experiència una assistent vinguda des de Pristina només per presenciar el concert. Després d’una hora escassa d’actuació, Blackshaw va asseure’s davant el piano de cua acabant d’hipnotitzar a tothom: a base d’anar desenvolupant lentament una sola idea va aconseguir que el piano sonés com una orquestra sencera.

Aquesta foto ens la vam fer el dia següent del concert a casa meva:

Música: Bishop Allen + Me & the Bees

Aquest article ha estat publicat per el diari El 9Nou (premsa d'Osona) el divendres 24 de Juliol de 2009.

Bishop Allen ofereix un gran concert amb totes les entrades venudes

És poc freqüent que un grup com els novaiorquesos Bishop Allen passi per Vic quan només fa tres concerts a la península. Per això es van esgotar tant les 120 entrades anticipades com les 10 a taquilla per un concert que serà recordat com un èxit rotund tant per l’organització com pel públic.

A les nou el públic, puntual, va entrar a la sala omplint-la totalment. Tot i el ple els assistents van poder estar còmodes. L’únic problema va ser la calor provocada per la falta de ventilació.

Els teloners escollits per a l’ocasió van ser les barcelonines Me & the Bees, un emergent grup de folk/pop format per dues noies. Malauradament, una de les noies va patir un accident laboral el mateix matí i va ésser substituïda per un amic que es va aprendre les peces la tarda del concert. L’actuació va ser curta i plena de petits errors resolts amb una simpàtica timidesa que va aconseguir enamorar el públic.

Seguidament els novaiorquesos Bishop Allen es van obrir pas entre el públic per pujar a l’escenari. El directe del grup és conegut com un d’aquells que deixen agulletes de tant somriure, i així el van plasmar a Vic. La formació d’indie pop, integrada per cinc músics que toquen tant les guitarres i la bateria com les maraques i la marimba, va començar el concert amb un grapat de cançons del nou disc “Grrr...” , menys conegut pel públic. La més destacable d’aquest primer tram va ser “Dimmer”, primer single de l’últim treball. Seguidament va començar la millor part, amb peces com “Rain”, “Click Click Click” o la preciosa “Butterfly Nets”, totes del seu anterior i celebrat disc “The Broken String”. Van acabar l’actuació amb una èpica “Flight 180” i un bis que va consistir en una de les primeres cançons que el grup va compondre.

El públic va aplaudir eufòricament totes les peces interpretades i un cop fora del concert va assaltar els músics per comprar merchandising i aconseguir autògrafs.

Esperem que l’èxit del dimarts faci possible realitzar més concerts d’aquestes característiques.